Potser volíeu: nadà, nadá

Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /ˈna.ðə/, occidental /ˈna.ða/
  • Rimes: -ada

nada ‎(infinitiu nadar)

  1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de nadar.
  2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb nadar.

nada ‎(infinitiu nàixer)

  1. Participi femení singular del verb nàixer.

Miscel·lània

modifica
  • Anagrama: adan (revers)

Català antic

modifica

nada

  1. tercera persona singular (él, eyl, ell) del present d'indicatiu de nadar
  2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de nadar

Castellà

modifica
Peninsular: \ˈna.ða\
Americà: alt /ˈna.da/, baix \ˈna.ða\
  • Rimes: -ada
  • Etimologia: Del llatí (res) nata ‎(«(cosa) nascuda»).

nada

  1. res

Adverbi

modifica

nada

  1. gens

nada f. ‎(només en singular)

  1. no-res
  2. (pilota valenciana, tennis, bàdminton) zero

nada

  1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb nadar
  2. segona persona del singular () de l'imperatiu del verb nadar

Variants

modifica

Miscel·lània

modifica

Vegeu també

modifica
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre nada