adan

Potser volíeu: adán, Adán

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: occidental /aˈðan/
• Rimes: -an
• Etimologia: Del castellà adán, de Adán ‎(«Adam»), segle XX.

Nom

adan m. ‎(plural adans)

1. (castellanisme, tortosí, valencià) adam

Miscel·lània

• Síl·labes: a·dan (2)
• Anagrames: nada ^(revers), nadà

Vegeu també

• Massip i Bonet, Maria Àngels; Dr. Joan Veny i Clar. El lèxic tortosí: història i present. Barcelona: Departament de Filologia Catalana de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, Gener 1991.
• Martí Mestre, Joaquim. Diccionari històric del valencià col·loquial. Universitat de València, 2006. ISBN 978-84-370-6263-1.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \ˈa.ðan\, meridional \ˈa.ðaŋ\

Americà: alt /ˈa.dan/, baix \ˈa.ðaŋ\, austral \ˈa.ðan\

• Rimes: -adan

Verb

adan

1. tercera persona del plural (ellos, ellas, ustedes) del present de subjuntiu del verb adir

Miscel·lània

• Síl·labes: a·dan (2)
• Anagrames: anda, andá, DANA, Dana, nada ^(revers), nadá