res

Potser volíeu: RES, rés

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /ˈrɛs/, balear /ˈrəs/, /ˈrɛs/

Occidental: /ˈres/

• Rimes: -ɛs
• Homòfon: rés ‎(occidental)
• Etimologia: Del llatí rēs ‎(«cosa»), segle XII.
• Anagrama: ser

Pronom

res

1. Cap cosa, buit o absència.

   A l'armari no hi ha res.

2. (condicional, interrogatiu) Alguna cosa.

   En saps res de l'avi?

   Si saps res de nou, truca'm.

Compostos i expressions

• "com si res": Sense esforç, sense implicacions.
• "res de res": Absolutament res.
• "no haver-hi res a fer": No tenir solució.
• de res

Variants

• re

Traduccions

Cap cosa

• Alemany: nichts ^(de)
• Anglès: nothing ^(en)
• Castellà: nada ^(es)
• Francès: rien ^(fr)

• Italià: niente ^(it)
• Llengua de signes catalana: RES ^(csc)
• Portuguès: nada ^(pt)

Nom

res m. ‎(només en singular)

1. (pilota valenciana) zero

Nom

res m. ‎(plural resos)

1. (ortografia del 2016) forma alternativa de rés

Nom

res m. pl.

1. forma plural de re

Verb

res ‎(infinitiu resar)

1. (ortografia del 2016) forma alternativa de rés

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC

Castellà

• Pronúncia: /res/

Nom

res m. ‎(plural reses)

1. cap de bestiar

Llatí

• Pronúncia: /reːs/

Nom

rēs f. ‎(genitiu reī)

5a declinació -es, -eī
Cas	Singular	Plural
Nominatiu	rēs	rēs
Vocatiu	rēs	rēs
Acusatiu	rem	rēs
Genitiu	reī	rērum
Datiu	reī	rēbus
Ablatiu	rē	rēbus

1. en general, cosa, fet

   Res humanae, natura humana, allò humà

2. ser, objecte

   Maxima rerum Roma, Roma és la millor

3. esdeveniment, circumstàncies

   Res adversae, circumstàncies adverses, l'adversitat

4. acte, fet

   Re, non verbis, fets, no paraules

   De re et de causa, de fet i de dret

5. béns, fortuna

   Res familiaris, patrimoni familiar

6. assumpte, tema

   Quid ad rem?, què importa?

7. res publica, administració pública, la política