res

Potser volíeu: RES, rés

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (pronom, nom 1)

Oriental:	central /ˈrɛs/ⓘ
	balear /ˈrəs/, /ˈrɛs/
Occidental:	/ˈres/
Informal:	central /ˈrɛ/, nord-occidental /ˈre/

• Rimes: -ɛs

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (nom 2/3, verb) /ˈres/
• Rimes: -es
• Etimologia: Pronom: Del llatí rēs ‎(«cosa») en nominatiu, segle XII. Es va unificar aviat el cas recte amb valor de subjecte i el cas oblic re (de l’acusatiu rem) amb valor de complement. Del sentit una cosa passà a alguna cosa o ninguna cosa traspassant el valor de substantiu a cosa provinent de causa. Cognat del francès rien.
• Etimologia: Nom: de resar, segle XIX.

Pronom

res

1. (negatiu) Cap cosa, buit o absència.

   A l’armari no hi ha res.

2. (condicional, interrogatiu) alguna cosa, quelcom

   Que voldreu res?

   En saps res de l’avi?

   Si saps res de nou, truca’m.

Variants

• re

Notes

• Quan res va darrere el verb, sempre va acompanyat de l’adverbi no.
• Quan res va davant el verb, aquest tradicionalment porta l’adverbi no; en el llenguatge parlat sovint se suprimeix el no.
• En frases negatives el·líptiques, pot anar amb no o sense (menys comú). «¿Què vols? —No res». «¿Què vols? —Res». I quan és el subjecte d’una oració de verb sobreentès, va sense el no.

Derivats

• com si res
• de res
• no haver-hi res a fer
• no res
• no-res
• res de res

Traduccions

Cap cosa

• Afrikaans: niks ^(af)
• Albanès: asgjë ^(sq)
• Alemany: nichts ^(de)
• Anglès: nothing ^(en), anything ^(en)
• Àrab: لَا شَيْء ^(ar)
• Armeni: ոչինչ ^(hy) ‎(votxintx)
• Belarús: нішто́ ^(be) ‎(nixtó)
• Bengalí: কিছু না ^(bn)
• Birmà: ဘာမြှ ^(my)
• Búlgar: ни́що ^(bg) ‎(nixto)
• Castellà: nada ^(es)
• Cors: nunda ^(co)
• Danès: intet ^(da)
• Eslovac: nič ^(sk)
• Eslovè: nič ^(sl)
• Esperanto: nenio ^(eo)
• Francès: rien ^(fr)
• Friülà: nuie ^(fur)
• Gallec: nada ^(gl)
• Gal·lès: dim ^(cy)
• Georgià: არაფერი ^(ka) ‎(aràperi)
• Grec: τίποτε ^(el) n. ‎(típote), τίποτα ^(el) n. ‎(típota)
• Grec antic: οὐδέν ^(grc) ‎(oudén), μηδέν ^(grc) ‎(mēdén)
• Hebreu: כְּלוּם‎ ^(he)
• Hindi: कुछ नहीं ^(hi)
• Hongarès: semmi ^(hu)
• Ido: nulo ^(io)
• Indonesi: nol ^(id)
• Irlandès: neamhní ^(ga)
• Islandès: ekkert ^(is), neitt ^(is)
• Italià: niente ^(it)
• Japonès: 別に ^(ja)
• Javanès: boten ^(jv)
• Kazakh: ештеңе ^(kk) ‎(eşteñe/ieixtengue)
• Letó: nekas ^(lv)
• Lituà: niekas ^(lt)
• Llatí: nihilum ^(la), nihil ^(la)
• Llengua de signes catalana: RES ^(csc)
• Maltès: xejn ^(mt)
• Neerlandès: niets ^(nl)
• Noruec: intet ^(no)
• Persa: هیچ ^(fa)
• Polonès: nic ^(pl)
• Portuguès: nada ^(pt)
• Retoromànic: nagut ^(rm), nuot ^(rm)
• Romanès: nimic ^(ro)
• Rus: ничто́ ^(ru) ‎(nitxtó)
• Serbocroat: ништа ^(sh), ništa ^(sh)
• Sicilià: nenti ^(scn)
• Suec: inget ^(sv)
• Tagal: wala ^(tl)
• Tai: ไม่มีอะไร ^(th)
• Tàmil: எதுவும் ^(ta)
• Telugu: ఏమిలేదు ^(te)
• Turc: hiç ^(tr)
• Txec: nic ^(cs)
• Ucraïnès: ніщо́ ^(uk) ‎(nisxò)
• Urdú: کچھ نہیں‎ ^(ur)
• Való: rén ^(wa)
• Vènet: gnent ^(vec)
• Vietnamita: không có gì ^(vi)
• Xhosa: lutho ^(xh)
• Xinès: 沒什麼 ^(zh) ‎(没什么, mòshímá)

Nom

res m. ‎(només en singular)

1. (pilota valenciana) zero

Nom

res m. ‎(plural resos)

1. Acte de resar.

Variants

• rés (grafia obsoleta)

Sinònims

• oració, pregària

Traduccions

 acte de resar — vegeu pregària

Nom

res m. pl.

1. Forma plural de re.

Verb

res ‎(infinitiu resar)

1. (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de resar.

Variants

• rés (grafia obsoleta), reso, rese, resi

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrames: ers ^(alfagrama), ser ^(revers)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈres/, meridional /ˈreh/

Americà: alt /ˈres/, baix /ˈreh/, austral /ˈres/

• Rimes: -es

Nom

res m. ‎(plural reses)

1. cap de bestiar

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /reːs/

Nom

rēs f. ‎(genitiu reī)

1. en general, cosa, fet

   Res humanae, natura humana, allò humà

2. ser, objecte

   Maxima rerum Roma, Roma és la millor

3. esdeveniment, circumstàncies

   Res adversae, circumstàncies adverses, l'adversitat

4. acte, fet

   Re, non verbis, fets, no paraules

   De re et de causa, de fet i de dret

5. béns, fortuna

   Res familiaris, patrimoni familiar

6. assumpte, tema

   Quid ad rem?, què importa?

7. res publica, administració pública, la política

Declinació

5a declinació -es, -eī

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	rēs	rēs
Vocatiu	rēs	rēs
Acusatiu	rem	rēs
Genitiu	reī	rērum
Datiu	reī	rēbus
Ablatiu	rē	rēbus

Occità

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈres/

Pronom

res inv.

1. res

Sinònims

• ren, arren (gascó)

Relacionats

• arrés (gascó)