re

Potser volíeu: re-, ré-, RE, Re

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /rɛ/, occidental /re/
• Etimologia:

Nom: de l'himne «ut queant laxis resonare fibris»

Pronom: del llatí rem, acusatiu de rēs.

Nom

re m. ‎(plural res)

1. Segona nota de l'escala musical.

Pronom

re

1. (col·loquial) res

Miscel·lània

• Anagrames: er ^(alfagrama), Er ^(revers)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /reː/

Nom

rē

1. ablatiu singular de rēs