Potser volíeu: BUIT

Català

modifica
Oriental: /ˈbujt/
Occidental: nord-occidental /ˈbujt/
valencià /ˈbujt/, /ˈbwit/
  • Rimes: -ujt
  • Homòfon: vuit
  • Etimologia: Del llatí vulgar *vocitus («buit, buidat»), participi del tardà vocāre, variant de vacāre («estar buit»), equivalent al participi clàssic vacuus («buit, vacu»), segle XIII. El canvi de la consonant inicial s’explica per fusió fonètica en romanç primitiu /vɔxtu/ > /vwɔjt(u)/ > /vwujt/ > /bujt/.[1]

Adjectiu

modifica

buit m. (femení buida, plural masculí buits, plural femení buides)

  1. Dit d'un objecte que no conté res visible.
  2. (matemàtiques) Dit del conjunt que no té elements.

Traduccions

modifica

buit m. (plural buits)

  1. Espai no ocupat per allò a què està destinat.
  2. (física) Absència de matèria.

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: 1

Vegeu també

modifica
  1. Mar Batlle, «L’evolució de les ĕ i ŏ + iod en català dins la Romània», Caplletra 20, primavera 1996