Potser volíeu: BUIT


Català
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈbujt/
Informal: valencià /ˈbwit/
  • Àudio:
(fitxer)
  • Homòfon: vuit
  • Etimologia: Del llatí vulgar *vŏcǐtus, del clàssic vacŭus, o bé de l'arrel protoindoeuropea *bʰaud- ‎(«empènyer»), cognat del francès antic but ‎(«marca») i de l’anglès butt ‎(«cul, part baixa»), segle XIII.

NomModifica

buit m. ‎(plural buits)

  1. Abstracció a partir de l'adjectiu buit, emprat en astronomia per referir-se a l'absència de matèria.

TraduccionsModifica

AdjectiuModifica

buit m. ‎(femení buida, plural masculí buits, plural femení buides)

  1. Dit d'un objecte que no conté res visible.

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica