conjunt
CatalàModifica
- Pronúncia(i):
- Oriental: central /kuɲˈʒun/, balear /kuɲˈʒunt/, /kuɲˈʒun/
- Occidental: nord-occidental /koɲˈd͡ʒun/, valencià /koɲˈd͡ʒunt/, /koɲˈd͡ʒun/
- Rimes: -unt
- Etimologia: Del llatí conjunctus, segle XVII.
NomModifica
conjunt m. (plural conjunts)
- Agrupació d'elements amb una característica comuna.
- Sèrie, mena, tipus, sort.
- Grup musical, banda.
- Peces de roba que resten bé plegades.
SinònimsModifica
- acumulació, aplec, col·lecció.
- agrupació, bateria, grup, lot, suma.
- complex.
- equipament, joc, aplec.
- terna, vestit.
TraduccionsModifica
conjunt [3] (grup musical)
AdjectiuModifica
conjunt m. (femení conjunta, plural masculí conjunts, plural femení conjuntes)
- Unit o incorporat a una altra cosa.
SinònimsModifica
TraduccionsModifica
Miscel·làniaModifica
- Síl·labes: con·junt (2)
Vegeu tambéModifica
- Article corresponent a la Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
- Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: conjunt