• Pronúncia(i): /ˈtrʊŋ.kʊs/
  • Etimologia: Del protoindoeuropeu *trenk- («pressionar, tallar»).

truncus m. ‎(genitiu truncī)

  1. tronc, soca
  2. (Terminologia Anatomica) tronc
  3. fust (d'una columna)
  4. (pejoratiu) soca, totxo

Declinació

modifica
2a declinació -us, -ī
Cas Singular Plural
Nominatiu truncus truncī
Vocatiu trunce truncī
Acusatiu truncum truncōs
Genitiu truncī truncōrum
Datiu truncō truncīs
Ablatiu truncō truncīs


Vegeu també

modifica
  • truncus. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 juliol 2014].
  • Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.1093