tronco

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: central /ˈtɾoŋ.ku/, occidental /ˈtɾoŋ.ko/
• Rimes: -oŋko

Verb

tronco

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de troncar.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \ˈtɾoŋ.ko\

Americà: alt \ˈt͡soŋ.k(o)\, baix \ˈtɾoŋ.ko\

• Rimes: -onko

Nom

tronco m. ‎(plural troncos)

1. tronc

Nom

tronco m. ‎(plural troncos, femení tronca)

1. (col·loquial) noi, xaval

Sinònims

• tío

Miscel·lània

• Síl·labes: tron·co (2)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre tronco

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /ˈtroŋ.ko/

Adjectiu

tronco m. ‎(femení tronca, plural masculí tronchi, plural femení tronche)

1. truncat
2. (lingüística) agut

Nom

tronco m. ‎(plural tronchi)

1. (botànica) tronc
2. (anatomia) tronc
3. (nàutica) pal
4. (figuradament) tram, tros

Compostos i expressions

• in tronco - incomplet, interromput
• in tronco - d'imprevist, sense avisar

Miscel·lània

• Síl·labes: trón·co (2)