lloc

Català

• Pronúncia: /ˈʎɔk/
• Rimes: -ɔk
• Etimologia: Del llatí lŏcus, amb el mateix significat, segle XII.
• Anagrames: coll, Coll, cóll

Nom

lloc m. ‎(plural llocs)

1. Indret, espai determinat.
2. Emplaçament dins d'un àmbit. Ex.: lloc de treball.
3. Posició concreta d'un objecte.

Compostos i expressions

• en lloc de : en comptes de, substituint a
• posar-se al lloc d'algú : imaginar ser ell per comprendre'l
• donar lloc: Ser causa d'un fet
• tenir lloc: Esdevenir un fet.

Sinònims

• buit, espai, zona.
• classificació, posició.
• col·locació, càrrec, feina, funció, ocupació, plaça, posició, tasca, treball.
• condició, posició.
• distinció, posició, prestigi, status.
• indret, paratge, punt.
• localitat, plaça, seient.
• localització, posició, situació.
• parcel·la, propietat, terreny.

Traduccions

Traduccions: lloc

• Alemany: Platz ^(de) m., Ort ^(de) m., Stelle ^(de) f.
• Anglès: place ^(en)
• Armeni: տեղ ^(hy) ‎(tekh)
• Asturià: llugar ^(ast), sitiu ^(ast)
• Búlgar: мя́сто ^(bg) n.
• Castellà: lugar ^(es), sitio ^(es)
• Danès: sted ^(da) n.
• Eslovac: miesto ^(sk) n.
• Eslovè: kraj ^(sl) m.
• Esperanto: loko ^(eo)
• Estonià: paik ^(et)
• Feroès: staður ^(fo) m.
• Finès: paikka ^(fi)
• Francès: place ^(fr), lieu ^(fr), endroit ^(fr)
• Friülà: lûc ^(fur)
• Gallec: lugar ^(gl) m.
• Grec: τόπος ^(el) m. ‎(topos)
• Grec antic: τόπος ^(grc) m. ‎(tópos)
• Hebreu: מָקוֹם ^(he) m.
• Italià: luogo ^(it) m.

• Japonès: 場所 ^(ja)
• Llatí: locus ^(la) m.
• Maltès: lok ^(mt) m.
• Neerlandès: plaats ^(nl) f.
• Noruec: sted ^(no) n.
• Occità: luòc ^(oc) m., luec ^(oc) m.
• Polonès: miejsce ^(pl) n.
• Portuguès: lugar ^(pt) m.
• Quítxua: kuska ^(qu)
• Retoromànic: lieu ^(rm) m., liug ^(rm) m.
• Romanès: loc ^(ro)
• Rus: ме́сто ^(ru) n. ‎(mesto)
• Sard: logu ^(sc), locu ^(sc)
• Serbocroat: место ^(sh), mesto ^(sh)
• Sicilià: locu ^(scn) m.
• Suahili: pahali ^(sw)
• Suec: plats ^(sv) c.
• Txec: místo ^(cs) n.
• Vènet: łógo ^(vec)
• Xinès: 地方 ^(zh) ‎(dìfāng)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot