paratge

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /pəˈɾa.d͡ʒə/, occidental /paˈɾa.d͡ʒe/
• Rimes: -adʒe
• Etimologia: [1] De par i el sufix -atge, segle XIV.
• Etimologia: [2] De l’apel·latiu bolet de paratge ‎(literalment «bolet noble»).

Nom

paratge m. ‎(plural paratges)

1. Sinònim de indret.

   «En terme de Manacor, en un paratge anomenat Son Peretó, fou descoberta una basilica de la qual es pot reconstruïr la planta.» (José Gudiol i Cunill, Nocions d'arqueologia sagrada catalana, 1931, p. 100)

2. Ascendència elevada, honorable.

   «Volia tenir camp de batalla a homes de paratge i de peu, però el rei li comunicà que no podia fer-ho, que tal cosa era competència només del rei i del primogènit.» (Maria-Teresa Ferrer i Mallol, Martí I l'Humà, 2015)

Sinònims

• estirp, llinatge

Traduccions

Ascendència elevada

• Anglès: parentage ^(en), ancestry ^(en)
• Castellà: linaje ^(es)
• Francès: lignée ^(fr) f.

Nom

paratge m. ‎(plural paratges)

1. Sinònim de rovelló.

Miscel·lània

• Síl·labes: pa·rat·ge (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB