Català
Modifica

  • Pronúncia(i): oriental /əsˈpaj/, occidental /esˈpaj/
Informal: occidental /asˈpaj/
  • Àudio: català oriental
(fitxer)
  • Etimologia: Del llatí spatium ‎(«temps d'espera entre dos moments temporals»), provinent segons Roberts-Pastor i Pokorny de l'arrel indoeuropea *spēi ‎(«extensió»), segle XIV.
  • Anagrames: aspie, espia, espià, paies, païes, sépia, sèpia

NomModifica

es·pai m. ‎(plural espais)

  1. Extensió aparentment buida entre dos o més cossos; lloc.
  2. Extensió contínua que conté tots els objectes sensibles, també dit cosmos o univers.
  3. Medi que inclou tres dimensions i que és tema d'estudi de la geometria.

Compostos i expressionsModifica

  • espai aeri: Part de l'atmosfera on les aeronaus tenen permís per a volar.
  • espai vital: Superfície necessària perquè un grup social pugui viure sense patir per les necessitats bàsiques.

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

VerbModifica

es·pai

  1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de espaiar

VariantsModifica