obertura

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /u.βərˈtu.ɾə/, balear /o.bəɾˈtu.ɾə/, /u.bərˈtu.ɾə/

Occidental: /o.βeɾˈtu.ɾa/

• Rimes: -uɾa
• Etimologia: Del llatí apertura, segle XIV, doblet de apertura.
• Anagrames: barroteu, obturaré, torbareu, torbàreu, trobareu, trobàreu

Nom

o·ber·tu·ra f. ‎(plural obertures)

1. Forat que travessa un cos o barrera.
2. Entrada a un entorn tancat.

Traduccions

Traduccions: obertura

• Basc: ireki ^(eu)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC