brotàreu

Potser volíeu: brotareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bɾuˈta.ɾəw/
	balear /bɾoˈta.ɾəw/, /bɾuˈta.ɾəw/
Occidental:	/bɾoˈta.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

brotàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de brotar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb brotar.

Variants

• [2] brotéssiu, brotésseu, brotàssiu, brotàsseu

Miscel·lània

• Anagrames: barroteu, obertura, obturaré, torbareu, torbàreu, trobareu, trobàreu