parcel·la

Potser volíeu: parcel·là

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /pərˈsɛɫ.ɫə/, /pərˈsɛ.ɫə/
	balear /pəɾˈsɛɫ.ɫə/
Occidental:	nord-occidental /parˈsɛɫ.ɫa/, /paɾˈsɛ.ɫa/
	valencià /paɾˈsɛɫ.ɫa/, /paɾˈsɛ.ɫɛ/

• Rimes: -ɛlla
• Etimologia: Del francès parcelle ‎(«part petita»), del llatí vulgar *particella, del clàssic particula, diminutiu de pars ‎(«part»), segle XX. Doblet dels patrimonials partícula i barcella.

Nom

parcel·la f. ‎(plural parcel·les)

1. Tros o porció petita de terreny.
2. Cadascuna de les divisions del cadastre pertanyen a un propietari.
3. Part petita d'una cosa.

Sinònims

• finca, hisenda, heretat

Derivats

• parcel·lar

Traduccions

Traduccions

• Castellà: parcela ^(es)

Verb

parcel·la

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de parcel·lar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb parcel·lar.

Miscel·lània

• Síl·labes: par·cel·la (3)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB