parcel·la

Potser volíeu: parcel·là


Català
Modifica

Oriental: central /pərˈsɛɫ.ɫə/, /pərˈsɛ.ɫə/, balear /pərˈsɛɫ.ɫə/
Occidental: nord-occidental /parˈsɛɫ.ɫa/, /parˈsɛ.ɫa/, valencià /paɾˈsɛɫ.ɫa/, /paɾˈsɛ.ɫɛ/
  • Rimes: -ɛlla
  • Etimologia: Del francès parcelle ‎(«part petita»), del llatí vulgar *particella, del clàssic particula, diminutiu de pars ‎(«part»), segle XX. Doblet del patrimonial partícula.

NomModifica

parcel·la f. ‎(plural parcel·les)

  1. Tros o porció petita de terreny.
  2. Cadascuna de les divisions del cadastre pertanyen a un propietari.
  3. Part petita d'una cosa.

DerivatsModifica

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

VerbModifica

parcel·la

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de parcel·lar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb parcel·lar

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: par·cel·la (3)

Vegeu tambéModifica