Potser volíeu: col·lar


Català
Modifica

Oriental: central /kuˈʎa/, balear /koˈʎa/, /kuˈʎa/
Occidental: nord-occidental /koˈʎa/, valencià /koˈʎaɾ/
Nom: del llatí collāre, segle XIV.
Verb: de coll, segle XIII, del llatí collum.

NomModifica

collar m. ‎(plural collars)

  1. Corretja o cadena que es posa al voltant del coll d’un animal.
  2. (valencià, balear, tortosí, lleidatà) collaret
  3. Anella emprada en navegació per estrènyer fortament un objecte.
  4. (futbol americà) Peça de l'equip d'un jugador que s'utilitza per a protegir-se el coll.

SinònimsModifica

DerivatsModifica

TraduccionsModifica

VerbModifica

collar trans.

  1. Unir fortament dues peces.
  2. Ajuntar dos animals per aprofitament humà.
    Collar els bous.
  3. (valencià, eivissenc) coagular

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: collo, colla, collem
Vocal rizotònica: /ɔ/

DerivatsModifica

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica

Vegeu tambéModifica


Anglès
Modifica

  • Pronúncia: /ˈkɒl.ə/
    àudio (EUA)

NomModifica

collar ‎(plural collars)

  1. coll (de la camisa, de roba)
  2. collar
  3. (golf) avantgreen

SinònimsModifica

Vegeu tambéModifica

  • collar. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 octubre 2014].


Castellà
Modifica

Peninsular: septentrional /koˈʎaɾ/, meridional /koˈʝaɾ/
Americà: alt /k(o)ˈʝaɾ/, baix /koˈʝaɾ/, austral \koˈʒaɾ\

NomModifica

collar m. ‎(plural collares)

  1. collar
  2. (esgrima) gorgera

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: co·llar (2)