collant
Potser volíeu: col·lant
Català
modifica- Pronúncia(i):
Oriental: central /kuˈʎan/ balear /koˈʎant/, /kuˈʎan/ Occidental: nord-occidental /koˈʎan/ valencià /koˈʎant/, /koˈʎan/
- Rimes: -ant
Verb
modificacollant
- Gerundi del verb collar.
Francès
modifica- Pronúncia: /kɔ.lɑ̃/
- Etimologia: De coller.
Adjectiu
modificacollant m. (femení collante, plural masculí collants, plural femení collantes)
- enganxós
- «Des rubans collants, alourdis de mouches, pendaient du plafond comme des saucisses.» (Elsa Triolet, Le premier accroc coûte deux cents francs, 1944,)
- Hi havia cintes enganxoses, plenes de mosques, que penjaven del sostre com salsitxes.
- ajustat
- «Celui-ci, un camelot, qui n’a peut-être pas dix-huit ans, la casquette enfoncée jusqu’aux oreilles, chaussé de bottes collantes, tourne autour du cercle de curieux en soulevant ses bottes.» (Charles-Louis Philippe, Bubu de Montparnasse, 1901)
- Aquest, un venedor ambulant, que no devia tenir més de divuit anys, amb la gorra clavada fins a les orelles, calçat amb botes ajustades, camina al voltant del cercle de curiosos alçant les botes.
- plom, pesat, plasta
- Qu'est-ce qu'il peut être collant, ton patron !
- Què pesat pot arribar a ser el teu patró!
Nom
modificacollant m. (plural collants)