Potser volíeu: col·lant

Català

modifica
Oriental:  central /kuˈʎan/
balear /koˈʎant/, /kuˈʎan/
Occidental:  nord-occidental /koˈʎan/
valencià /koˈʎant/, /koˈʎan/

collant

  1. Gerundi del verb collar.

Francès

modifica
  • Pronúncia: /kɔ.lɑ̃/
  • Etimologia: De coller.

Adjectiu

modifica

collant m. ‎(femení collante, plural masculí collants, plural femení collantes)

  1. enganxós
    «Des rubans collants, alourdis de mouches, pendaient du plafond comme des saucisses.» (Elsa Triolet, Le premier accroc coûte deux cents francs, 1944,)
    Hi havia cintes enganxoses, plenes de mosques, que penjaven del sostre com salsitxes.
  2. ajustat
    «Celui-ci, un camelot, qui n’a peut-être pas dix-huit ans, la casquette enfoncée jusqu’aux oreilles, chaussé de bottes collantes, tourne autour du cercle de curieux en soulevant ses bottes.» (Charles-Louis Philippe, Bubu de Montparnasse, 1901)
    Aquest, un venedor ambulant, que no devia tenir més de divuit anys, amb la gorra clavada fins a les orelles, calçat amb botes ajustades, camina al voltant del cercle de curiosos alçant les botes.
  3. plom, pesat, plasta
    Qu'est-ce qu'il peut être collant, ton patron !
    Què pesat pot arribar a ser el teu patró!

collant m. ‎(plural collants)

  1. mitges, mitjó transparent
  2. viso

Vegeu també

modifica