Francès
Modifica

  • Pronúncia: /kɔˈle/
    àudio (FR)
  • Etimologia: De colle.

VerbModifica

coller

  1. encolar
    Coller du papier.—«Encolar paper.»
  2. enganxar, fixar
    -Coller une photo sur l'album.—«Enganxar una foto a l'àlbum.»
    -Avoir les yeux collés sur quelqu’un.—«Tenir la mirada fixa en algú.»
  3. segellar, prohibició de parlar
    Avoir les lèvres collées sur quelque chose.—«Tenir els llavis segellats en relació a una qüestió.»
  4. confinar
    Cet élève est collé.—«Aquest alumne està castigat sense sortir.»
  5. expulsar, no poder-se examinar
    Cet élève est collé à l'examen de Physique.—«Aquest alumne està expulsat de l'examen de física.»
  6. tornar diners
    Tu vas changer le fafiot et, en remontant, tu colleras vingt francs au proprio. Il nous foutra la paix pendant huit jours.[1]—«Aniràs a canviar el xec i, de tornada, donaràs vint francs de canvi al propietari. Això ens donarà descans durant vuit dies.»
  7. encaixar, ajustar, anar bé
    -Cette culotte colle bien, est juste et dessine bien les formes.—«Aquests pantalons encaixen bé, estan ben ajustats i dibuixen bé les formes.»
    -Cette explication a plutôt l’air de coller avec la réalité des faits.—«Aquesta explicació té tot l'aspecte d'encaixar amb la realitat dels fets.»
  8. adaptar-se
    Maurice Lévy, patron de Publicis, se donne deux ans pour coller au monde numérique.[2]—«Maurice Lévy, director de Publicis, ha necessitat deu anys per adaptar-se al món dels nombres.»

ConjugacióModifica

Vegeu tambéModifica

  1. Victor Méric, Les Compagnons de l’Escopette, Éditions de l’Épi, París, 1930, p. 23
  2. Le Figaro, 5/12/2014