Català
Modifica

Oriental: central /kuˈɫa/, balear /koˈɫa/, /kuˈɫa/
Occidental: nord-occidental /koˈɫa/, valencià /koˈɫaɾ/

VerbModifica

colar trans., pron. ‎(pronominal colar-se)

  1. Filtrar un líquid, separar-lo d'altres substàncies.
    Colar la infusió abans de servir-la.
  2. (pronominal, col·loquial) No respectar el lloc dins d'un torn d'espera; passar al davant.
    «Misteriosament, l'Alan i en Didier s'havien colat a la Llista també, malgrat que ells no havien escrit cap novel·la.» (Edward St Aubyn, No tinc paraules, 2017)
  3. (pronominal, col·loquial) Passar o entrar sense permís.
    «Sara va pensar en l'última vegada que els Falcons les havien anat a veure. S'havien colat al solar on feien l'entrenament...» (Laura Gallego, Laia López, Les Golejadores no es rendeixen: La Sara i les Golejadores 5, 2011)

ConjugacióModifica

SinònimsModifica

DerivatsModifica

TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica

Vegeu tambéModifica


Castellà
Modifica

Peninsular: /koˈlaɾ/
Americà: alt /k(o)ˈlaɾ/, baix /koˈlaɾ/

VerbModifica

colar trans., intr., pron. ‎(pronominal colarse, present cuelo, passat colé, futur colaré)

  1. (transitiu) colar
  2. (transitiu) bugadejar
  3. (transitiu, antic) col·lar
  4. (transitiu, col·loquial) fer passar, empassar-se
    Eso que dices no cuela.Això que dius no m’ho empasso.
  5. (pronominal, col·loquial) colar-se, esquitllar-se
  6. (pronominal) esmunyir-se
    Buscaba un resquicio por donde colarse.Cercava una escletxa per on esmunyir-se.
  7. (pronominal, col·loquial) vessar-la
    Me he colado con las respuestas.L’he vessada amb les respostes.

Miscel·làniaModifica

Vegeu tambéModifica

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre colar