infinitiu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /iɱ.fi.niˈtiw/
• Rimes: -iw

Àudio:

(fitxer)

• Etimologia: Del llatí infinitīvus, segle XIV.

Nom

infinitiu m. ‎(plural infinitius)

1. Forma verbal que expressa una acció de forma impersonal atemporal i lliure de qualsevol altre aspecte verbal. En català els infinitius terminen en -ar, -er, -ir o -re.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Infinitiv ^(de) m.
• Anglès: infinitiv ^(en)
• Búlgar: инфинитив ^(bg) ‎(infinitiv)
• Castellà: infinitivo ^(es) m.

• Francès: infinitif ^(fr)
• Hebreu: שם הפועל ^(he)
• Neerlandès: infinitief ^(nl)

Miscel·lània

• Síl·labes: in·fi·ni·tiu (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC