infinitiu

Català

Nom

in·fi·ni·tiu m. ‎(plural infinitius)

1. Forma verbal que expressa una acció de forma impersonal atemporal i lliure de qualsevol altre aspecte verbal. En català els infinitius terminen en -ar, -er, -ir o -re.

Traduccions

Traduccions: infinitiu

• Alemany: Infinitiv ^(de) m. [1]
• Anglès: infinitiv ^(en) [1]
• Búlgar: инфинитив ^(bg) [1]
• Castellà: infinitivo ^(es) m. [1]

• Francès: infinitif ^(fr) [1]
• Hebreu: שם הפועל ^(he) [1]
• Neerlandès: infinitief ^(nl) [1]