condicional

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /kun.di.si.uˈnaɫ/, balear /kon.di.si.oˈnaɫ/, /kun.di.si.uˈnaɫ/

Occidental: /kon.di.si.oˈnaɫ/

• Rimes: -al
• Etimologia: De condició i el sufix -al, segle XVII.

Adjectiu

con·di·ci·o·nal inv. ‎(plural condicionals)

1. Relatiu a la condició.
2. Provisional, en funció d'alguna cosa.
3. Tipus d'oració gramatical.

Antònims

• incondicional

Traduccions

Relatiu a la condició

• Anglès: conditional ^(en)
• Castellà: condicional ^(es) inv.

• Italià: condizionale ^(it)

En funció d'alguna cosa

• Anglès: conditional ^(en)
• Castellà: condicional ^(es) inv.

• Italià: condizionale ^(it)

Tipus d'oració gramatical

• Anglès: conditional ^(en)
• Castellà: condicional ^(es) inv.

• Italià: condizionale ^(it)

Nom

con·di·ci·o·nal m. ‎(plural condicionals)

1. Temps verbal, també anomenat potencial.

Traduccions

Temps verbal

• Anglès: conditional ^(en)
• Castellà: condicional ^(es) m.

• Finès: ehtotapa ^(fi), konditionaali ^(fi)
• Italià: condizionale ^(it)

Nom

con·di·ci·o·nal f. ‎(plural condicionals)

1. En justícia, llibertat condicional.

Traduccions

Llibertat condicional

• Anglès: parole ^(en)
• Castellà: condicional ^(es) f.

• Italià: condizionale ^(it)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia:

Peninsular: septentrional /kon.di.θjoˈnal/, meridional \koŋ.di.θjoˈnal\

Americà: alt /kon.d(i).sjoˈnal/, baix \koŋ.di.sjoˈnal\, austral /kon.di.sjoˈnal/

Adjectiu

con·di·cio·nal inv. ‎(plural condicionales)

1. condicional