indicatiu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /in.di.kəˈtiw/, occidental /in.di.kaˈtiw/
• Rimes: -iw
• Etimologia: del llatí indicativus, segle XV.

Adjectiu

in·di·ca·tiu m. ‎(femení indicativa, plural masculí indicatius, plural femení indicatives)

1. que indica o serveix per indicar

Traduccions

indicatiu [1] (que indica)

• Anglès: indicative ^(en)
• Castellà: indicativo ^(es)
• Francès: indicatif ^(fr)

• Italià: indicativo ^(it)
• Llatí: indicativus ^(la)

Nom

in·di·ca·tiu m. ‎(plural indicatius)

1. mode verbal que indica o demostra senzillament les coses
2. mode indicatiu

Traduccions

indicatiu [1] (mode verbal)

• Anglès: indicative ^(en)
• Castellà: indicativo ^(es)
• Francès: (mode) indicatif ^(fr)

• Italià: indicativo ^(it)
• Llatí: modus indicativus ^(la)

Vegeu també

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot