indicatiu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /in.di.kəˈtiw/, occidental /in.di.kaˈtiw/
• Rimes: -iw
• Etimologia: Del llatí indicatīvus, segle XV.

Adjectiu

indicatiu m. ‎(femení indicativa, plural masculí indicatius, plural femení indicatives)

1. indicador

Nom

indicatiu m. ‎(plural indicatius)

1. Mode verbal que indica o demostra senzillament les coses.

Sinònims

• mode indicatiu

Traduccions

Traduccions

• Anglès: indicative ^(en)
• Castellà: indicativo ^(es)
• Francès: indicatif ^(fr)

• Italià: indicativo ^(it)
• Llatí: indicativus ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: in·di·ca·tiu (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot