Potser volíeu: collís, col·lis


Català
Modifica

VerbModifica

co·llis

  1. segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb collar


Llatí
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈkɔl.lɪs/
  • Etimologia: De l'arrel indoeuropea kolən- («elevació del terreny»).

NomModifica

collis m. ‎(genitiu collis)

3a declinació -, -is (tema i)
Cas Singular Plural
Nominatiu collis collēs
Vocatiu collis collēs
Acusatiu collem collēs
Genitiu collis collium
Datiu collī collibus
Ablatiu colle collibus
  1. pujol, turó

DerivatsModifica

RelacionatsModifica

NomModifica

collīs

  1. datiu plural de collum
  2. ablatiu plural de collum

Vegeu tambéModifica