Potser volíeu: copulà, còpula, cópula
Potser volíeu: copulà, còpula, cópula


Català
Modifica

Oriental: /kuˈpu.ɫə/
Occidental: nord-occidental /koˈpu.ɫa/, valencià /koˈpu.ɫa/, /kuˈpu.ɫa/

VerbModifica

copula

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de copular
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb copular

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: co·pu·la (3)
  • Heterograma de 6 lletres (aclopu)


Llatí
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈkoː.pʊ.la/
  • Etimologia: Contracció de coapula, format pel prefix co- ‎(«juntament») i apere ‎(«unir»).

NomModifica

cōpula f. ‎(genitiu cōpulae)

  1. unió, lligam
  2. agrupament
  3. còpula

DeclinacióModifica

1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu cōpula cōpulae
Vocatiu cōpula cōpulae
Acusatiu cōpulam cōpulās
Genitiu cōpulae cōpulārum
Datiu cōpulae cōpulīs
Ablatiu cōpulā cōpulīs


DerivatsModifica