raqueta

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /rəˈkɛ.tə/, balear /rəˈcə.tə/, /rəˈkɛ.tə/

Occidental: /raˈke.ta/

• Rimes: -ɛta
• Etimologia: Del francès raquette, segle XVII.
• Anagrames: arqueta, atraque, taquera, tràquea.

Nom

ra·que·ta f. ‎(plural raquetes)

1. (pilota basca, esports de raqueta) Instrument de mà consistent en una estructura ovalada que ofereix una superfície més o menys àmplia i elàstica d'impacte i en una empunyadura, que s'utilitza per a colpejar una pilota o un volant.

Notes

La raqueta està formada pel cap, el cor i l'empunyadura.

Traduccions

Traduccions: raqueta

• Alemany: Schläger ^(de) m.
• Anglès: racket ^(en)
• Àrab: مِضْرَب‎ ^(ar) m.
• Castellà: raqueta ^(es)
• Coreà: 라켓 ^(ko)
• Còrnic: racket ^(kw) m.
• Danès: ketsjer ^(da) c.
• Eslovac: raketa ^(sk) f.
• Esperanto: batilo ^(eo)
• Feroès: kettjari ^(fo) m.
• Finès: maila ^(fi)
• Francès: raquette ^(fr)
• Gallec: raqueta ^(gl) f.
• Gal·lès: raced ^(cy) f.
• Hongarès: ütő ^(hu)
• Irlandès: raicéad ^(ga) m.

• Italià: racchetta ^(it) f.
• Japonès: ラケット ^(ja) ‎(raketto)
• Luxemburguès: Schléier ^(lb) m.
• Maori: rakete ^(mi)
• Neerlandès: racket ^(nl) n.
• Noruec: rekkert ^(no) m.
• Occità: raqueta ^(oc) f.
• Persa: راکت‎ ^(fa)
• Polonès: raketa ^(pl) f.
• Portuguès: raquete ^(pt) f.
• Romanès: rachetă ^(ro) f.
• Rus: раке́тка ^(ru) f. ‎(raketka)
• Suec: racket ^(sv) n.
• Tagal: raketa ^(tl)
• Turc: raket ^(tr)
• Xinès: 球拍 ^(zh) ‎(qiúpāi)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• raqueta. Diccionari general de l'esport. Informació cedida per TERMCAT.

Castellà

• Pronúncia: /raˈke.ta/

Nom

ra·que·ta f. ‎(plural raquetas)

1. raqueta
2. (pàdel, tennis de taula) pala

Sinònims

• pala, paleta

Vegeu també

• raqueta. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 octubre 2014].