llança
Català
modificaNom
modificallança f. (plural llances)
- Arma composta d'una asta que té, si més no, en una de les seves extremitats un relló.
- En carruatges i remolcs, peça frontal, rígida i horitzontal mitjançant la qual son arrossegats per animals de tir o vehicles.
Derivats
modificaTraduccions
modificaArma
- Alemany: Lanze (de) f.
- Anglès: lance (en), spear (en)
- Asturià: llanza (ast) f.
- Castellà: lanza (es)
- Danès: lanse (da) c.
- Eslovac: kopija (sk) f.
- Esperanto: lanco (eo)
- Finès: peitsi (fi)
- Francès: lance (fr) f.
- Friülà: lance (fur)
- Gallec: lanza (gl) f.
- Grec: λόγχη (el) f. (lonkhi)
- Grec antic: λόγχη (grc) f. (lónkhē)
- Hindi: बरछी (hi)
- Hongarès: lándzsa (hu)
- Ido: lanco (io)
- Italià: lancia (it) f.
- Japonès: 槍 (ja)
- Llatí: lancea (la) f., hasta (la) f.
- Macedoni: ко́пје (mk) f.
- Mongol: жад (mn)
- Occità: lança (oc) f.
- Polonès: włócznia (pl) f.
- Portuguès: lança (pt) f.
- Romanès: lance (ro) f.
- Rus: копьё (ru) n. (kopió), пи́ка (ru) f. (pika)
- Sicilià: lanza (scn) f.
- Tagal: tulag (tl)
- Turc: mızrak (tr)
- Vènet: lansa (vec)
Verb
modificallança
- Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de llançar.
- Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb llançar.
Miscel·lània
modifica- Síl·labes: llan·ça (2)