moneda
Potser volíeu: monedà
CatalàModifica
- Pronúncia(i):
- Oriental: central /muˈnɛ.ðə/, balear /moˈnə.ðə/, /muˈnɛ.ðə/
- Occidental: /moˈne.ða/
- Rimes: -ɛda
|
(fitxer) |
- Etimologia: Del llatí monēta, sobrenom de la deessa Juno usat posteriorment pel seu temple, on s'hi feia moneda, segle XIII.
NomModifica
moneda f. (plural monedes)
- Peça metàl·lica que té valor de canvi, divisa.
DerivatsModifica
SinònimsModifica
TraduccionsModifica
Traduccions
|
|
VerbModifica
moneda
- tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de monedar
- segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb monedar
Miscel·làniaModifica
Vegeu tambéModifica
- Article corresponent a la Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
- Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: moneda
CastellàModifica
NomModifica
moneda f. (plural monedas)
Miscel·làniaModifica
- Síl·labes: mo·ne·da (3)
- Heterograma de 6 lletres (ademno)