Potser volíeu: monedà


Català
Modifica

Oriental: central /muˈnɛ.ðə/, balear /moˈnə.ðə/, /muˈnɛ.ðə/
Occidental: /moˈne.ða/
  • Àudio: central
(fitxer)
  • Etimologia: Del llatí monēta, sobrenom de la deessa Juno usat posteriorment pel seu temple, on s'hi feia moneda, segle XIII.

NomModifica

moneda f. ‎(plural monedes)

  1. Peça metàl·lica que té valor de canvi, divisa.

DerivatsModifica

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

VerbModifica

moneda

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de monedar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb monedar

Miscel·làniaModifica

Vegeu tambéModifica


Castellà
Modifica

Peninsular: \moˈne.ða\
Americà: alt /moˈne.da/, baix \moˈne.ða\

NomModifica

moneda f. ‎(plural monedas)

  1. moneda

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: mo·ne·da (3)
  • Heterograma de 6 lletres (ademno)