demano

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /dəˈma.nu/, occidental /deˈma.no/
• Rimes: -ano

Verb

demano

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de demanar.

   [Jo] demano, demane, deman o demani.

2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb demanar.

   [Que jo] demano, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] demani o demane.

3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb demanar.

   [Que ell/ella/vostè] demano, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] demani o demane.

Miscel·lània

• Síl·labes: de·ma·no (3)
• Heterograma de 6 lletres (ademno)
• Anagrames: adonem, amoned, moneda, monedà, nòmade