Potser volíeu: demaní

Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /dəˈma.ni/, occidental /deˈma.ni/
  • Rimes: -ani

demani

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de demanar
    Forma septentrional: [jo] demano, demane, deman o demani.
  2. primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb demanar
    [Que jo] demani o demane.
  3. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb demanar
    [Que ell/ella/vostè] demani o demane.
  4. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb demanar
    Demani o demane [ell/ella/vostè].

Interjecció

modifica

demani

  1. Expressió que indica i substitueix una enumeració molt llarga o diversa

Sinònims

modifica
  • Segons el registre utilitzat: demana! (de tu), demaneu! (de vós).

Miscel·lània

modifica