Català
Modifica

  • Pronúncia:
Oriental: central /ˈmun/, balear /ˈmunt/, /ˈmun/
Occidental: nord-occidental /ˈmun/, valencià /ˈmunt/, /ˈmun/
  • Rimes: -unt
  • Etimologia: Del llatí vulgar monte, cas oblic de mōns ‎(«montanya»), segle XIV.

NomModifica

munt m. ‎(plural munts)

  1. Muntanya.
  2. Per extensió, pila de coses (coses que s'apilen fent forma de muntanya).
  3. Per extensió, gran quantitat de coses o persones.

DerivatsModifica

TraduccionsModifica

VerbModifica

munt

  1. (balear, alguerès) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de muntar

Vegeu tambéModifica


Neerlandès
Modifica

  • Etimologia: a aquesta paraula li falta l'etimologia. Podeu ajudar el Viccionari incorporant-la.

NomModifica

munt

  1. menta

HiperònimsModifica

HipònimsModifica

Vegeu tambéModifica

  • Munt a la   Viquipèdia en neerlandès