-
| Oriental: | central /ˈmun/ |
| balear /ˈmunt/, /ˈmun/ |
| Occidental: | nord-occidental /ˈmun/ |
| valencià /ˈmunt/, /ˈmun/ |
- Rimes: -unt
- Etimologia: Variant de mont, del llatí monte(m), per neutralització en l’ús proclític freqüent en topònims, segle XIV.
munt m. (plural munts)
- Forma alternativa de mont («muntanya»).
- (per extensió) Pila de coses (coses que s'apilen fent forma de muntanya).
- (per extensió) Gran quantitat de coses o persones.
munt
- (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de muntar.
Viquipèdia 