Català

modifica
Oriental:  central /bɫəŋ.kəˈʒa/
balear /bɫəŋ.kəˈd͡ʒa/, /bɫəŋ.kəˈʒa/
Occidental:  nord-occidental /bɫaŋ.keˈʒa/
valencià /bɫaŋ.keˈd͡ʒaɾ/, /bɫaŋ.keˈd͡ʒa/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: blanquejà
  • Etimologia: De blanc i el sufix -ejar. En economia és un calc semàntic del castellà blanquear ‎(«emblanquir») sense valor semàntic del sufix.

blanquejar intr., trans.

  1. (intransitiu) Mostrar blancor, tirar a blanc.
  2. (transitiu, nord-occidental, valencià meridional) emblanquinar
  3. (transitiu, economia) Fer que uns ingressos econòmics il·legals semblin d'origen legal.
  4. (transitiu, tèxtil) Fer tornar blanc o de color més clar.

Conjugació

modifica

Paradigmes de flexió: blanquejo, blanqueja, blanquegem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: blan·que·jar (3)

Vegeu també

modifica