-ejar
CatalàModifica
- Pronúncia:
- Etimologia: Del llatí vulgar *-idiare, de -izare («-itzar»).
SufixModifica
-ejar
- Ésser com, posseir la qualitat de, o fer coses pròpies de; amb caràcter freqüentatiu.
- Aplicar o fer tenir, amb caràcter causatiu.
Notes d'úsModifica
- Aplicat a un substantiu o adjectiu forma un verb de la primera conjugació.
- Pot alternar en paraules cultes amb el sufix -itzar, adquirint només el caràcter freqüentatiu.
- En neologismes provinents del castellà -ear pot alternar amb la terminació verbal -ar sense cap valor determinat.
TraduccionsModifica
Traduccions: -ejar
Termes derivatsModifica
Verbs en -ejar
Vegeu tambéModifica
- Obres de referència: GDLC
OccitàModifica
- Pronúncia: [eˈdʒa], [eˈtʃa], [eˈtsa]
- Etimologia: Del llatí -idiare.
SufixModifica
-ejar
Termes derivatsModifica
Verbs en -ejar