Potser volíeu: ear

Castellà

modifica
  • Pronúncia(i): /eˈaɾ/
  • Etimologia: Del llatí vulgar -idiāre, del grec antic -ίζειν ‎(-ízein, «-itzar»).

-ear

  1. Aplicat a un substantiu, adjectiu o pronom forma un verb que expressa la seva realització o convertir-se'n.
    humohumear
    tutear

Derivats

modifica

Miscel·lània

modifica

Vegeu també

modifica
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre -ear