Català
modifica

Oriental:  central /kə.pəˈʒa/
balear /kə.pəˈd͡ʒa/, /kə.pəˈʒa/
Occidental:  nord-occidental /ka.peˈʒa/, valencià /ka.peˈd͡ʒaɾ/

Verb modifica

capejar intr.

  1. Moure el cap diverses vegades de dalt a baix.
    I la teringa de dromedaris parteix capejant, i de bon pas,...[1]
  2. Efectuar moviments a dalt i a baix una embarcació, de proa a popa, a causa de l'onatge.
    Hi hagué un silenci tens, les dues naus es gronxaven, més lenta la gran, capejant més el llaüt.[2]

Conjugació modifica

Paradigmes de flexió: capejo, capeja, capegem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/

Traduccions modifica

Verb modifica

capejar trans.

  1. Torejar fent sevir la capa.
    Va sortir el primer toro, i, per més que va capejar-lo, encara no,l va agafar...[3]
  2. Resistir el mal temps navegant a la capa, amb les veles plegades i el timó a sotavent.
    Pastrana mantenia el timó a totes les passades capejant el temporal.[4]
  3. (castellanisme) trampejar
    La situació de fallida, doncs, es capejava com bonament era factible.[5]

Traduccions modifica

Miscel·lània modifica

Vegeu també modifica

  1. Rafel Ginard Bauçà, Sant Antoni abat, 2003
  2. Pere Morey Servera, La magrana de foc, 2013
  3. Santiago Rusiñol, Aucells de fang, 1905
  4. Vicente Gascón Pelegrí, Sant Bernat de Rascanya
  5. Joan Puigbert i Busquets, Política municipal a la Girona de la Restauració: 1874-1900, 2000