-itzar

Català

Oriental:	central /iˈd͡za/, balear /iˈd͡za/
	alguerès /iˈza/
Occidental:	nord-occidental /iˈd͡za/, valencià /iˈzaɾ/

-itzar

Aplicat a un substantiu o adjectiu forma un verb que expressa la seva realització o convertir-se'n.
sexual + -itzar → sexualitzar, gallec + -itzar → galleguitzar

En grafia medieval i moderna arcaica s'escrivia predominantment -isar: realisar, actualisar... La forma -itzar era un cultisme usat especialment en paraules gregues religioses.
Actualment és un sufix productiu en tecnicismes. S'aplica també a algun nom propi (pasteuritzar) o acrònim (uperitzar).
La pronúncia tradicional era fricativa [z] i la culta africada [d͡z].
- En català central i nord-occidental s’ha generalitzat la pronúncia culta considerant la tradicional com a arcaica o relaxada.
- En balear predomina la pronúncia tradicional, però en registres formals s’usa la culta.
- En valencià s’accepta la pronúncia tradicional en registres formals.
És una hipercorrecció aplicar-lo a verbs formats per una arrel -is- que donen la terminació -isar (matisar).