Català

modifica
Oriental:  central /bɾəŋ.kəˈʒa/
balear /bɾəŋ.kəˈd͡ʒa/, /bɾəŋ.kəˈʒa/
Occidental:  nord-occidental /bɾaŋ.keˈʒa/
valencià /bɾaŋ.keˈd͡ʒaɾ/, /bɾaŋ.keˈd͡ʒa/

branquejar intr.

  1. Moure’s d’una branca a una altra.
  2. Agitar un arbre les branques.
  3. (mallorquí) Resistir-se violentament, sovint de forma infantil.

Conjugació

modifica

Paradigmes de flexió: branquejo, branqueja, branquegem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: bran·que·jar (3)

Vegeu també

modifica