branquegí

Potser volíeu: branquegi

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/bɾəŋ.kəˈʒi/
Occidental:	nord-occidental /bɾaŋ.keˈʒi/, valencià /bɾaŋ.keˈd͡ʒi/

• Rimes: -i

Verb

branquegí

1. (literari) Primera persona del singular (jo) del passat simple de branquejar.

Miscel·lània

• Anagrames: barquegin, branqueig