mosquejar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /mus.kəˈʒa/
	balear /mos.kəˈd͡ʒa/, /mus.kəˈʒa/
Occidental:	nord-occidental /mos.keˈʒa/
	valencià /mos.keˈd͡ʒaɾ/, /mos.keˈd͡ʒa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: mosquejà
• Etimologia: De mosca i el sufix -ejar, segle XV [1].
• Etimologia: Del castellà mosquear, segle XX [2].

Verb

mosquejar intr.

1. Espantar les mosques per a treure-se-les de sobre.

   «Els animals mosquejaven, ventant-se amb la cua y potejant.» ([Víctor Català, Solitut, 1909)

2. Fer o haver-hi fressa com de mosques que voleien.
3. Pul·lular, moure's en munió.

   «De l'alt castell veig la ciutat estesa / per on mosquejen els nadius sens fi.» (Josep Carner, Lluna i Llanterna, 1935)

4. (argot barceloní) despertar-se

Conjugació

Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	mosquejar			haver mosquejat
gerundi	mosquejant			havent mosquejat
participi	mosquejat, mosquejada, mosquejats, mosquejades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	mosquejo	mosqueges	mosqueja	mosquegem	mosquegeu	mosquegen
	mosquege						val
	mosquegi						sept
	mosqueig				mosquejau		bal, alg
				mosquejam			bal
imperfet	mosquejava	mosquejaves	mosquejava	mosquejàvem	mosquejàveu	mosquejaven
passat simple	mosquegí	mosquejares	mosquejà	mosquejàrem	mosquejàreu	mosquejaren
futur	mosquejaré	mosquejaràs	mosquejarà	mosquejarem	mosquejareu	mosquejaran
condicional	mosquejaria	mosquejaries	mosquejaria	mosquejaríem	mosquejaríeu	mosquejarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	mosquegi	mosquegis	mosquegi	mosquegem	mosquegeu	mosquegin
	mosquege	mosqueges	mosquege			mosquegen	occ, bal
imperfet	mosquegés	mosquegessis	mosquegés	mosquegéssim	mosquegéssiu	mosquegessin
		mosquegesses		mosquegéssem	mosquegésseu	mosquegessen
	mosquejàs	mosquejassis	mosquejàs	mosquejàssim	mosquejàssiu	mosquejassin	bal
		mosquejasses		mosquejàssem	mosquejàsseu	mosquejassen	val, bal (1)
	mosquejara	mosquejares	mosquejara	mosquejàrem	mosquejàreu	mosquejaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	mosqueja	mosquegi	mosquegem	mosquegeu	mosquegin
	–				mosquejau		bal, alg
	–		mosquege			mosquegen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
condicional	mosquejariva	mosquejarives	mosquejariva	mosquejarívem	mosquejaríveu	mosquejariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	mosquegessi		mosquegessi				sept, alg

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... mosquejat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... mosquejar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... mosquejat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... mosquejat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... mosquejat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... mosquejat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... mosquejar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... mosquejat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... mosquejat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... mosquejat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: mosquejo, mosqueja, mosquegem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/

Sinònims

• moscallejar

Traduccions

Espantar les mosques

• Castellà: mosquear ^(es)
• Italià: scacciare ^(it) (le mosche)

Verb

mosquejar trans., pron. ‎(pronominal mosquejar-se)

1. (castellanisme, col·loquial) emprenyar, molestar

   Amb el que vas dir vas mosquejar tot el personal

Miscel·lània

• Síl·labes: mos·que·jar (3)
• Heterograma de 9 lletres (aejmoqrsu)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot, ésAdir
• Vallmitjana i Colomines, Juli. Criminalitat típica local. Barcelona: L'Avenç, 1910, 81. ISBN 9788495985804 [Consulta: 28 octubre 2021].