menjàreu

Potser volíeu: menjareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /məɲˈʒa.ɾəw/, occidental /meɲˈd͡ʒa.ɾew/
• Rimes: -aɾew

Verb

menjàreu

1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de menjar.

   [Vosaltres/vós] menjàreu o vau/vàreu menjar.

2. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb menjar.

   Forma valenciana: [vosaltres/vós] mengéssiu, mengésseu, menjàsseu, menjàssiu o menjàreu.

Sinònims

• minjàreu, variant fonètica d'alguns parlars occidentals

Català antic

Verb

menjàreu

1. segona persona plural (vós, vosaltres) del passat de menjar
2. segona persona plural (vós, vosaltres) de l'imperfet de subjuntiu de menjar

Variants

• [1] menjàs, menjàrets
• [2] menjàssets, menjàsseu, menjàrets