meniar
Català antic
modificaVerb
modificameniar
- forma alternativa de menjar
Conjugació
modificaConjugació antiga
Formes no personals | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|
infinitiu | meniar | |||||
gerundi | meniant | |||||
participi | meniat | |||||
Formes personals simples | ||||||
indicatiu | io, yo, jo | tu | él, eyl, ell | nós, nosaltres | vós, vosaltres | éls, eyls, ells |
present | menii | menies | menia | meniam | meniats | menien |
meniau | ||||||
imperfet | meniava | meniaves | meniava | meniàvem | meniàvets | meniaven |
passat simple | menií | meniast | menià | meniam | meniàs | meniaren |
menié | meniist | meniàrem | meniàrets | |||
meniares | meniàreu | |||||
futur | meniaré | meniaràs | meniarà | meniarem | meniarets | meniaran |
meniareu | ||||||
condicional | meniaria | meniaries | meniaria | meniaríem | meniaríets | meniarien |
meniaríeu | ||||||
subjuntiu | io, yo, jo | tu | él, eyl, ell | nós, nosaltres | vós, vosaltres | éls, eyls, ells |
present | menii | meniis | menii | meniem | meniets | menien |
menieu | ||||||
imperfet | meniàs | meniasses | meniàs | meniàssem | meniàssets | meniassen |
meniara | meniares | meniara | meniàrem | meniàsseu | meniaren | |
meniàrets | ||||||
meniàreu | ||||||
imperatiu | – | tu | él, eyl, ell | nós, nosaltres | vós, vosaltres | éls, eyls, ells |
present | – | menia | menii | meniem | meniats | menien |
– | meniau |