Català
Modifica

  • Pronúncia:
Oriental: central /kəˈɫa/, balear /cəˈɫa/, /kəˈɫa/
Occidental: nord-occidental /kaˈɫa/, valencià /kaˈɫaɾ/

VerbModifica

ca·lar trans., intr., pron. ‎(pronominal calar-se)

  1. Llançar una xarxa a dins la mar.
  2. Arriar una vela; baixar l'àncora.
  3. Penetrar un líquid travessant un cos.
    No dúiem paraigua i la pluja ens ha calat.
  4. Prendre el foc en un material.
  5. Endevinar o comprendre les intencions d'algú.
  6. Ficar una cosa ben endins.
    Anaven amb la baioneta calada al fusell
  7. Treure fils a la roba perquè en quedi un dibuix.
  8. Aturar-se bruscament un motor.
  9. Estar sota l'aigua.
    Aquest vaixell només cala un metre.
  10. (col·loquial, oriental, tarragoní) halar

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: calo, cala, calem

DerivatsModifica

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica


Occità
Modifica

  • Etimologia: [] Del llatí tardà *chalāre («fer baixar»), procedent del grec χαλάω ‎(khaláō).

VerbModifica

calar

  1. calar, abaixar
    Calar l’ancra—«Calar l'àncora»
  2. calar, fer
    Calar fuòc.—«Fer foc.»
  3. aplicar
    Calarun bacèu.—«Aplicar una manxa»
  4. clavar
    Calar un còp de dent.—«Clavar queixalada.»
  5. callar
    Fai calar aquel enfant.—«Fes callar aquell nen.»
  6. mancar, amainar
    lo vent calèt.—«El vent manca.»