Potser volíeu: daré


Anglès
Modifica

  • Pronúncia: /dɛə(ɹ)/
    àudio
  • Etimologia: De l'anglès antic durran, del protogermànic *durzaną, del protoindoeuropeu *dʰedʰórse, forma redundant de l'arrel *dʰers-(«ser agosarat»).

VerbModifica

dare ‎(3a persona singular present dares, gerundi daring, passat i participi dared)

  1. gosar
    I wouldn't dare argue with my boss.
    No gosaria discutir amb el meu cap.
  2. reptar, desafiar
    I dare you to kiss that girl.
    Et repto a besar aquella noia.
  3. espantar, terroritzar
    For I have done those follies, those mad mischiefs, / Would dare a woman.
    He fet tals bogeries, tals entremaliadures, que espantarien una dona.

NotesModifica

  • En frases negatives i interrogatives en què no apareix la forma do, la tercera persona del singular és dare en comptes de dares; ex.: Dare he go? He dare not go. («S'atreveix a anar-hi? No»)
  • Col·loquialment, l'expressió dare not es contrau en daren't; també adopta en àmbits regionals les formes dassn't o dasn't i rares vegades les formes arcaiques dursn't o durstn't.
  • L'expressió dare say es tradueix millor per «em sembla probable que ...»

NomModifica

dare ‎(plural dares)

  1. repte, desafiament


Italià
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈdaː.re/
    àudio
  • Etimologia: Del llatí dare.

VerbModifica

dà·re

  1. donar, aplicar
    Bisogna dare una mano di bianco a questi muri.
    Cal donar una mà de pintura blanca a aquestes parets.
  2. donar
    al ragazzo una moneta.
    Dono una moneda al noi.

ConjugacióModifica

NotesModifica

La forma de l'imperatiu, unida als pronoms forma els següents mots compostos: dacci, dagli, dagliela, dagliele, daglieli, daglielo, dalle, dammi.

NomModifica

dà·re m. ‎(plural dari)

  1. dèbit


Llatí
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈda.rɛ/

VerbModifica

dare

  1. infinitiu del present actiu de