mancar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/məŋˈka/
Occidental:	nord-occidental /maŋˈka/
	valencià /maŋˈkaɾ/, /maŋˈka/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: mancà
• Etimologia: De l'italià mancare, o derivat paral·lel de manc amb un llatí vulgar *mancare, segle XV.

Verb

mancar intr., trans.

1. (seguit de la preposició de) No haver-n'hi prou, d'una cosa necessària.

   En aquell refugi estàvem mancats d'aigua.

2. No estar complet.

   A aquest dibuix li manquen alguns detalls.

3. Disminuir la força del vent.

   Quan mancarà podrem sortir a pescar.

4. (seguit de la preposició a) Fer actes contra la dignitat.

Conjugació

Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	mancar			haver mancat
gerundi	mancant			havent mancat
participi	mancat, mancada, mancats, mancades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	manco	manques	manca	manquem	manqueu	manquen
	manque						val
	manqui						sept
	manc				mancau		bal, alg
				mancam			bal
imperfet	mancava	mancaves	mancava	mancàvem	mancàveu	mancaven
passat simple	manquí	mancares	mancà	mancàrem	mancàreu	mancaren
futur	mancaré	mancaràs	mancarà	mancarem	mancareu	mancaran
condicional	mancaria	mancaries	mancaria	mancaríem	mancaríeu	mancarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	manqui	manquis	manqui	manquem	manqueu	manquin
	manque	manques	manque			manquen	occ, bal
imperfet	manqués	manquessis	manqués	manquéssim	manquéssiu	manquessin
		manquesses		manquéssem	manquésseu	manquessen
	mancàs	mancassis	mancàs	mancàssim	mancàssiu	mancassin	bal
		mancasses		mancàssem	mancàsseu	mancassen	val, bal (1)
	mancara	mancares	mancara	mancàrem	mancàreu	mancaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	manca	manqui	manquem	manqueu	manquin
	–				mancau		bal, alg
	–		manque			manquen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				mancàvom	mancavo		centr, n-occ
	mancavi						sept
	mancaia	mancaies	mancaia	mancàiem	mancaieu	mancaien	n-occ
condicional	mancariva	mancarives	mancariva	mancarívem	mancaríveu	mancariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	manco	mancos	manco	manqueguem	manquegueu		n-occ
imperfet	manquessi		manquessi				sept, alg
	manquessa						centr, n-occ
	manqueguessa	manqueguesses	manquegués	manqueguéssom	manqueguéssou	manqueguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	...mancat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	...mancar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	...mancat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	...mancat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	...mancat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	...mancat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	...mancar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	...mancat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	...mancat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	...mancat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: manco, manca, manquem

Sinònims

• enyorar, faltar, perdre
• injuriar, insultar, pecar

Derivats

• manquejar
• mancança

Traduccions

No haver-n'hi prou, d'una cosa necessària

• Anglès: be lacking ^(en)
• Castellà: carecer ^(es)
• Francès: manquer ^(fr)
• Italià: mancare ^(it)
• Llengua de signes catalana: FALTAR ^(csc)

No ser complet

• Anglès: be missing ^(en)
• Castellà: faltar ^(es)
• Francès: manquer ^(fr)
• Italià: mancare ^(it)
• Llengua de signes catalana: FALTAR ^(csc)

Disminuir el vent

• Anglès: ease ^(en)
• Castellà: amainar ^(es)
• Francès: calmer ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: man·car (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: mancar

Caló

• Etimologia: Del català mancar.

Verb

mancar

1. mancar

Vegeu també

• A Chipicallí, J. Tineo Rebolledo, 1900
• New Lexical Perspectives on Caló, Javier Fuentes Cañizares, 2008, ISBN 9788498218336