manco
Potser volíeu: mancò
Català
modifica
- Pronúncia(i):
Oriental: central /ˈmaŋ.ku/ balear /ˈmaŋ.ko/, /ˈmaŋ.ku/ Occidental: /ˈmaŋ.ko/
- Rimes: -aŋko
- Etimologia:
Adjectiu modifica
manco m. (femení manca, plural masculí mancos, plural femení manques)
Sinònims modifica
- manc (antic, forma culta, poc usada)
- manxol (Maó)
- manxot (septentrional)
- monco (alguerès)
- curro (valencià, tortosí)
Traduccions modifica
Traduccions
Nom modifica
manco m. (plural mancos, femení manca)
- Persona mancada d’un braç o d’una mà.
Adverbi modifica
manco
Verb modifica
manco
- primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de mancar
- (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb mancar
- (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb mancar
Miscel·lània modifica
Vegeu també modifica
- Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB
- Petit Atles Lingüístic del Domini Català
Italià
modifica
Nom modifica
manco m. (plural manchi)
- (literari) mancança
Sinònims modifica
Adjectiu modifica
manco m. (femení manca, plural masculí manchi, plural femení manche)
Sinònims modifica
- (esquerrà) sinistro
- (informal) manchevole
Adverbi modifica
manco
Sinònims modifica
Verb modifica
manco
Miscel·lània modifica
- Síl·labes: màn·co (2)