menys

Potser volíeu: menys-

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈmɛɲs/, balear /ˈmeɲs/
Occidental:	/ˈmeɲs/

• Rimes: -ɛɲs
• Etimologia: Del llatí *minius, de minus, forma adverbial de minor ‎(«menor»), alterat per analogia amb maius ‎(«major»), melius ‎(«millor»), etc., segle XII. Tradicionalment literari, es va popularitzar al segle XIX desplaçant els populars menos (castellanisme) i manco (desprestigiat pel sentit com a adjectiu).

Nom

menys m. ‎(plural invariable)

1. Indicador de l'operació de càlcul anomenada resta.

   Sis menys dos fan quatre.

2. Símbol dels nombres negatius.

   Els nombres negatius porten un menys al davant.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: minus ^(en)
• Castellà: menos ^(es)
• Francès: moins ^(fr)
• Italià: meno ^(it)

Adverbi

menys

1. En menor quantitat.

   A mi, posa-me'n menys de sucre.

2. Inferior en qualitat.

   És menys bonic de com em pensava.

Antònims

• més

Traduccions

Traduccions

• Anglès: less ^(en)
• Castellà: menos ^(es)
• Francès: moins ^(fr)
• Italià: meno ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC

Català antic

Verb

menys

1. segona persona singular (tu) del present de subjuntiu de menyar