menos

Català

• Anagrames: mones, només, sonem

Verb

me·nos

1. (col·loquial nord-occidental) segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb menar

Portuguès

• Pronúncia: /ˈme.nuʃ/
• Etimologia: Del llatí minus.

Adverbi

menos

1. menys

   Ex.: Aquui e menos frio.—«Aquí fa menys fred.»

2. menys, llevat de

   Ex.: Li todos, menos o último.—«Els vaig llegir tots, llevat de l'últim.»

3. (matemàtica) menys

   Ex.: Três menos dois é um.—«Tres menys dos és un.»

Antònims

• mais
• fora, exeto

Nom

menos

1. menys

   Ex.: Escreva o sinal de menos na frente deste número.—«Escriu el signe menys davant d'aquest número.»