calo
Potser volíeu: caló
Català
modifica
Verb modifica
calo
- primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de calar
- (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb calar
- (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb calar
Miscel·lània modifica
Castellà
modifica
Verb modifica
calo
Miscel·lània modifica
Llatí
modifica
- Pronúncia(i): /ˈka.loː/
- Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *kelh₁- («cridar»).
Verb modifica
calō (1a present?), calās (2a present), calāre (infinitiu), calāvī (perfet), calātum (supí)
- anunciar, convocar, aplegar, fer la crida per una reunió
- calantur nonae
- Anunciar la data de les nones.
- calata comitia
- Convocar eleccions.
Derivats modifica
Nom modifica
cālō m. (genitiu cālōnis)
Declinació modifica
Cas | Singular | Plural |
Nominatiu | cālō | cālōnēs |
Vocatiu | cālō | cālōnēs |
Acusatiu | cālōnem | cālōnēs |
Genitiu | cālōnis | cālōnum |
Datiu | cālōnī | cālōnibus |
Ablatiu | cālōne | cālōnibus |