Potser volíeu: caló

Català

modifica

calo

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de calar.
  2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb calar.
  3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb calar.

Miscel·lània

modifica

Castellà

modifica
  • Pronúncia(i): /ˈka.lo/
  • Rimes: -alo

calo

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb calar

Miscel·lània

modifica
  • Pronúncia(i): /ˈka.loː/
  • Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *kelh₁- ‎(«cridar»).

calō (1a present?), calās (2a present), calāre (infinitiu), calāvī (perfet), calātum (supí)

  1. anunciar, convocar, aplegar, fer la crida per una reunió
    calantur nonae
    Anunciar la data de les nones.
    calata comitia
    Convocar eleccions.

Derivats

modifica

cālō m. (genitiu cālōnis)

  1. palafrener

Declinació

modifica
3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas Singular Plural
Nominatiu cālō cālōnēs
Vocatiu cālō cālōnēs
Acusatiu cālōnem cālōnēs
Genitiu cālōnis cālōnum
Datiu cālōnī cālōnibus
Ablatiu cālōne cālōnibus