intercalo

Potser volíeu: intercalò


Català
Modifica

  • Pronúncia(i): oriental /in.tərˈka.ɫu/, occidental /in.terˈka.ɫo/

VerbModifica

intercalo

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de intercalar
    [Jo] intercalo, intercale, intercal o intercali.
  2. primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb intercalar
    [Que jo] intercalo, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] intercali o intercale.
  3. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb intercalar
    [Que ell/ella/vostè] intercalo, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] intercali o intercale.


Castellà
Modifica

Peninsular: septentrional /in.teɾˈka.lo/, meridional \iŋ.teɾˈka.lo\
Americà: alt /in.t(e)ɾˈka.lo/, baix \iŋ.teɾˈka.lo\, austral /in.teɾˈka.lo/

VerbModifica

intercalo

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb intercalar


Italià
Modifica

VerbModifica

intercalo

  1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de intercalare


Llatí
Modifica

  • Pronúncia(i): /ɪnˈtɛr.ka.loː/
  • Etimologia: Del prefix inter- i calō.

VerbModifica

intercalō ‎(1a present?), intercalās ‎(2a present), intercalāre ‎(infinitiu), intercalāvī ‎(perfet), intercalātum ‎(supí)

  1. intercalar
  2. diferir, ajornar