intercalar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (verb)

Oriental:	/in.tər.kəˈɫa/
Occidental:	nord-occidental /in.ter.kaˈɫa/
	valencià /in.teɾ.kaˈɫaɾ/, /in.teɾ.kaˈɫa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: intercalà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (adjectiu) oriental /in.tər.kəˈɫar/, occidental /in.teɾ.kaˈɫaɾ/
• Rimes: -aɾ
• Etimologia: Verb: Del llatí intercalāre ‎(literalment «posar entre calendes») en referència al dia inserit abans de les calendes de març en un any de traspàs, segle XIX. Doblet de entrecalar.
• Etimologia: Adjectiu: Del llatí intercalaris.

Verb

intercalar trans.

1. Interposar o col·locar un element entre altres d'una sèrie.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	intercalar			haver intercalat
gerundi	intercalant			havent intercalat
participi	intercalat, intercalada, intercalats, intercalades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	intercalo	intercales	intercala	intercalem	intercaleu	intercalen
	intercale						val
	intercali						sept
	intercal				intercalau		bal, alg
				intercalam			bal
imperfet	intercalava	intercalaves	intercalava	intercalàvem	intercalàveu	intercalaven
passat simple	intercalí	intercalares	intercalà	intercalàrem	intercalàreu	intercalaren
futur	intercalaré	intercalaràs	intercalarà	intercalarem	intercalareu	intercalaran
condicional	intercalaria	intercalaries	intercalaria	intercalaríem	intercalaríeu	intercalarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	intercali	intercalis	intercali	intercalem	intercaleu	intercalin
	intercale	intercales	intercale			intercalen	occ, bal
imperfet	intercalés	intercalessis	intercalés	intercaléssim	intercaléssiu	intercalessin
		intercalesses		intercaléssem	intercalésseu	intercalessen
	intercalàs	intercalassis	intercalàs	intercalàssim	intercalàssiu	intercalassin	bal
		intercalasses		intercalàssem	intercalàsseu	intercalassen	val, bal (1)
	intercalara	intercalares	intercalara	intercalàrem	intercalàreu	intercalaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	intercala	intercali	intercalem	intercaleu	intercalin
	–				intercalau		bal, alg
	–		intercale			intercalen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				intercalàvom	intercalavo		centr, n-occ
	intercalavi						sept
	intercalaia	intercalaies	intercalaia	intercalàiem	intercalàieu	intercalaien	n-occ
condicional	intercalariva	intercalarives	intercalariva	intercalarívem	intercalaríveu	intercalariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	intercalo	intercalos	intercalo	intercaleguem	intercalegueu		n-occ
imperfet	intercalessi		intercalessi				sept, alg
	intercalessa						centr, n-occ
	intercaleguessa	intercaleguesses	intercalegués	intercaleguéssom	intercaleguéssou	intercaleguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... intercalat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... intercalar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... intercalat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... intercalat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... intercalat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... intercalat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... intercalar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... intercalat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... intercalat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... intercalat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: intercalo, intercala, intercalem

Derivats

• desintercalar
• intercalable

Relacionats

• intercalació

Traduccions

Interposar un element entre altres

• Anglès: intercalate ^(en)
• Castellà: intercalar ^(es)
• Francès: intercaler ^(fr)
• Italià: intercalare ^(it)
• Llatí: intercalare ^(la)

Adjectiu

intercalar inv. ‎(plural intercalars)

1. Allò que s'intercala.

   dia intercalar, el 29 de febrer en els anys de traspàs.

Traduccions

Allò que s'intercala

• Anglès: intercalary ^(en)
• Castellà: intercalar ^(es) inv.
• Francès: intercalaire ^(fr)
• Italià: intercalare ^(it)
• Llatí: intercalaris ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: in·ter·ca·lar (4)
• Anagrames: alternàric, encarrilat

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /in.teɾ.kaˈlaɾ/, meridional \iŋ.teɾ.kaˈlaɾ\

Americà: alt /in.teɾ.k(a)ˈlaɾ/, baix \iŋ.teɾ.kaˈlaɾ\, austral /in.teɾ.kaˈlaɾ/

• Rimes: -aɾ
• Etimologia:

Verb: Del llatí intercalere.

Adjectiu: Del llatí intercalaris.

Verb

intercalar ‎(present intercalo, passat intercalé, futur intercalaré)

1. intercalar

Adjectiu

intercalar inv. ‎(plural intercalares)

1. intercalar

Miscel·lània

• Síl·labes: in·ter·ca·lar (4)