Potser volíeu: VELA, Vela, velà

Català

modifica
 
Segell amb vela
Oriental:  central /ˈbɛ.ɫə/
balear /ˈvə.ɫə/, /ˈvɛ.ɫə/
alguerès /ˈvɛ.ɾa/
Occidental:  nord-occidental /ˈbɛ.ɫa/
valencià /ˈvɛ.ɫa/, /ˈbɛ.ɫa/
  • Rimes: -ɛla
  • Homòfon: bela
  • Etimologia: Del llatí vela, plural de vēlum, reinterpretat com a femení singular.

vela f. ‎(plural veles)

  1. Tros típicament de tela utilitzat en la navegació per empènyer el vaixell amb l'impuls del vent.
  2. Esport nàutic basat en la navegació a vela.

Derivats

modifica

Compostos i expressions

modifica
  • Hissar veles: Fer pujar les veles mitjançant les drisses.
  • Arriar veles: Fer baixar les veles mitjançant les drisses.
  • Rissar veles: Aferrar algunes veles o prendre rissos de manera que es presenti menys superfície el vent.
  • Amainar les veles: Disminuir o minorar el nombre de veles o recollir-per presentar menys superfície al vent.
  • Amollar una vela: Arriar l'escota o degollar-perquè escapant el vent que la impulsa, cessi el violent esforç que exercia, potser amb perill de sotsobrar o una altra avaria.
  • Abatre la vela: Recollir, treure o aferrar alguna o algunes veles.
  • Plegar veles: Acabar de recollir una vela després de carregada, cobrant després els caps.
  • Aguantar vela: Mantenir tota la vela possible en proporció a la força del vent.
  • A tota vela: Navegant l'embarcació amb gran vent.
  • A plena vela: Navegant amb bon vent de manera que aquest ompli avantatjosament totes les veles.
  • Caminar molt bé a la vela: Ser molt veler el vaixell.
  • A toca-vela: Es diu quan es navega amb vent escàs de manera que vagin tocant les veles.
  • Canviar la vela: Tornar-la a la part d'on ve el vent.
  • Cantar vela: Anunciar la vista d'alguna embarcació el guaita dalt la cofa o el que la descobreix primer, cridant vela!
  • Fer-se a la vela: Sortir del port una embarcació per navegar.
  • Fer vela cap a un punt: Dirigir-se cap aquest punt.
  • Omplir una vela tot el seu pal i vergues: Omplir o ocupar tota l'àrea formada entre els quatre ploma de les dues vergues que la subjecten trobant aquestes al seu lloc corresponent o hissada cadascuna en el seu respectiu pal.
  • Navegar amb totes les veles: Portar llargues totes les veles té el vaixell.
  • Estendre les veles: Aprofitar-se del vent favorable a la navegació.

Traduccions

modifica

vela

  1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de velar.
  2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb velar.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: ve·la (2)

Vegeu també

modifica
  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Diccionari enciclopèdic popular il·lustrat Salvat (1906-1914)

Anglès

modifica

vela

  1. forma plural de velum

Castellà

modifica
  • Pronúncia(i): /ˈbe.la/
  • Rimes: -ela
  • Etimologia: Del llatí vela [1].
  • Etimologia: De velar [2-3].

vela f. ‎(plural velas)

  1. vela

Derivats

modifica

vela f. ‎(plural velas)

  1. vetlla
  2. espelma, candela

Sinònims

modifica

Derivats

modifica

Compostos i expressions

modifica
  • a dos velas: arruïnat
  • en vela: de vetlla, sense dormir
  • no tener vela en un entierro: no tenir motiu per a intervenir en una conversa

Relacionats

modifica

vela

  1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb velar
  2. segona persona del singular () de l'imperatiu del verb velar

Variants

modifica

Miscel·lània

modifica

Vegeu també

modifica
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre vela