Potser volíeu: DINAR, diñar


Català
Modifica

  • Pronúncia(i): (nom, verb)
Oriental: /diˈna/
Occidental: nord-occidental /diˈna/, valencià /diˈnaɾ/
  • Àudio: català oriental
(fitxer)
  • Pronúncia(i): (moneda) oriental /diˈnar/, occidental /diˈnaɾ/
  • Rimes: -aɾ
  • Etimologia:
[1] Del català medieval disnar, reducció del llatí vulgar dĭs-jejūnāre ‎(«desdejunar»), segle XII. Originalment «el primer àpat del matí» (desdejuni) va passar a «l’àpat de mig matí» (les deuhores) a través de l’expressió dinar major, i finalment a «l’àpat de migdia» com a àpat principal.
[2] De l'àrab دينار ‎(dīnār), del grec antic δηνάριον ‎(dēnárion), del llatí dēnārius ‎(«denari»).

NomModifica

di·nar m. ‎(plural dinars)

  1. Àpat del migdia.
  2. Plats que componen aquest àpat.

TraduccionsModifica

NomModifica

di·nar m. ‎(plural dinars)

  1. Moneda usada en alguns països àrabs.

TraduccionsModifica

VerbModifica

di·nar intr.

  1. Prendre aliments al migdia.

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: dino, dina, dinem

DerivatsModifica

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica


Anglès
Modifica

  • Pronúncia: /dɪˈnɑr/

NomModifica

dinar ‎(plural dinars)

  1. dinar (moneda)


Castellà
Modifica

  • Pronúncia: /diˈnar/

NomModifica

di·nar m. ‎(plural dinares)

  1. dinar (moneda)


Francès
Modifica

  • Pronúncia: /diˈnaʁ/
  • Homòfon: dinars

NomModifica

dinar m. ‎(plural dinars)

  1. dinar (moneda)


Italià
Modifica

  • Pronúncia(i): /diˈnar/

NomModifica

di·nàr m. ‎(plural invariable)

  1. dinar (moneda)