Potser volíeu: DINAR, diñar

Català

modifica
  • Pronúncia(i): (nom, verb)
Oriental:  /diˈna/
Occidental:  nord-occidental /diˈna/
valencià /diˈnaɾ/, /diˈna/
  • Pronúncia(i): (moneda) /diˈnar/
  • Rimes: -aɾ
  • Etimologia: [1] Del català antic disnar, reducció del llatí vulgar dĭs-jejūnāre ‎(«desdejunar»), segle XII. Originalment «el primer àpat del matí» (desdejuni) va passar a «l’àpat de mig matí» (les deuhores) a través de l’expressió dinar major, i finalment a «l’àpat de migdia» com a àpat principal.
  • Etimologia: [2] De l'àrab دينار ‎(dīnār), del grec antic δηνάριον ‎(dēnárion), del llatí dēnārius, doblet de denari i de diner.

dinar m. ‎(plural dinars)

  1. Àpat del migdia.
  2. Plats que componen aquest àpat.

Traduccions

modifica

dinar m. ‎(plural dinars)

  1. Moneda usada en alguns països àrabs.

Traduccions

modifica

dinar intr., trans.

  1. (intransitiu) Prendre aliments al migdia.
  2. (transitiu, castellanisme) Menjar una cosa per dinar, dinar de.
    «I així, vam dinar escudella en un petit restaurant profund i fosc del carrer dels Escudellers.» (Joan Francesc Mira i Casterà, El desig dels dies, pàg. 209, Eliseu Climent (ed.), 1981)

Conjugació

modifica

Paradigmes de flexió: dino, dina, dinem

Derivats

modifica

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica

Vegeu també

modifica

Català antic

modifica

dinar

  1. (pronominal, fins el segle XIV) esmorzar
  2. (sovint pronominal) dinar

Conjugació

modifica

Variants

modifica

dinar m. ‎(plural dinars)

  1. dinar

Vegeu també

modifica

Anglès

modifica
  • Pronúncia: /dɪˈnɑr/

dinar ‎(plural dinars)

  1. dinar (moneda)

Castellà

modifica
  • Pronúncia: /diˈnar/

dinar m. ‎(plural dinares)

  1. dinar (moneda)

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: di·nar (2)

Francès

modifica
  • Pronúncia: /diˈnaʁ/
  • Homòfon: dinars

dinar m. ‎(plural dinars)

  1. dinar (moneda)

Italià

modifica
  • Pronúncia: /diˈnar/

dinar m. ‎(plural invariable)

  1. dinar (moneda)

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: di·nàr (2)